diumenge Bombers i pescadors
Els bombers de Girona es queixen del mal estat en què es troba el seu parc. Els parcs en realitat no són, o no haurien de ser, el lloc de treball dels bombers, que, per definició, tenen l'oficina entre les flames o a les emergències. Aquí els bombers pateixen la síndrome del pescador, que quan passa massa períodes a terra per mal temps, s'avorreix, no ingressa i es dedica a protestar-ho tot. A mar el pescador pesca i calla.
En aquest país, a l'hivern, a falta de flames, sobren bombers pertot arreu. En canvi, a l'estiu -temporada d'incentius forestals- en falten moltíssims. A l'hivern no hi ha feina ni per una quarta part dels bombers en nòmina que queden confirmats als parcs jugant a cartes, mirant les musaranyes i, molts d'ells, protestant.

A mi parece que lo que pretende, este periodista con este articulo, es crear un opinión pública que favorezca que la ciudadania no se enfrente a la precarización del servicio.

Lo que no se es como luchar contra esas practicas.