Sr. Ramon Parés i Gallés i equip de direcció
Direcció general de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments
Departament d’Interior

A més a més, afegim com a destinataris d’aquesta carta a les següents persones:
Subdirectora general d’Administració i Recursos Humans, Subdirectora general operativa, Caps de Divisió i Caps de Regió.

L’equip de persones integrat pels Sotscaps de Guàrdia de la REMS som, i ens considerem, part essencial en la gestió operativa dels sinistres als quals donem resposta. Tanmateix, també som elements clau en la vertebració i representació de la Direcció General en els parcs de bombers i el territori. Avui volem aprofitar aquesta jornada per fer un seguit de reflexions en veu alta i obertes a tothom; a tothom que vulgui escoltar. Escoltar i ser escoltats; aquesta és la nostra esperança i la seva oportunitat.

S’ha preguntat, senyor Parés, per què últimament hi ha tants concursos de caps de parc que queden deserts? I per què caps de parc acaben renunciant al seu lloc de treball per tornar a l’estabilitat del torn de guàrdia? Confia en els seus informants? Creu que li expliquen la realitat o més aviat una veritat interessada? Està al corrent de la nostra problemàtica? Si la resposta és afirmativa, per què no
ha fet encarà cap moviment d’aproximació? Si la resposta és negativa, aleshores té 2 problemes greus, nosaltres i el de la comunicació amb el seu equip immediat.

Hi ha una distància abissal entre nosaltres i l’estructura política-operativa que vostès representen. Mai no han sabut, ni els ha interessat, establir un clima de confiança, cohesió i solidesa des del que créixer i millorar com a organització: això és involucrant, a través nostre, a la resta del personal dels parcs i regions. Les últimes decisions (per part seva) i omissions (per part dels caps de regió) no han fet més que agreujar la situació.

A tall d’exemple li comentarem, de primera mà, algunes de les realitats del nostre servei:

* Les funcions inherents al lloc de treball de cap de parc o responsable de suport de les regions exigeixen una implicació que va més enllà de l’estrictament laboral i/o contractual. Fins ara cap de nosaltres ha filat prim a l’hora de comptabilitzar l’horari total anual, ni de guàrdies, conscients que el lloc de treball i les condicions compensaven, en la mesura del possible aquestes necessitats: major dedicació, cobertura de guàrdies,... I malgrat tot, tots nosaltres hem acabat els darrers anys, sense cap retret, amb un excés horari no retribuït. I a partir d’ara? A partir d’ara vostès, i ningú més que vostès, seran els responsables d’haver trencat aquest vincle que manteníem amb el nostre lloc de treball. Que passarà el més de setembre quan la majoria de nosaltres haguem exhaurit la nostra jornada anual de gestió? Per descomptat que ja es poden anar oblidant de que acabem l’any sobrepassant la jornada establerta de forma altruista i desinteressada.

* Fins ara no ens havia calgut mai planificar les guàrdies anuals més enllà de la roda general i les quinzenes de vacances. Sempre hem garantit la cobertura de la guàrdia; tan en situacions previsibles com sobrevingudes. Aquest era el nostre compromís. A partir d’ara, demanem i exigim el dret a conèixer la planificació individual de les guàrdies que hem de realitzar cada any. La comunicació efectiva de la planificació horària és un dret que assisteix a tots: bombers i comandaments intermedis. Tanmateix, com a conseqüència directa d’aquesta regulació unilateral no podem (ni volem) garantir la cobertura de les incidències sobrevingudes al llarg de l’any posteriors a la planificació: baixes, indisposats, permisos,... Per què el personal que realitza horari mixt no pot gaudir de les festes de lliure disposició i/o de compensació en horari de guàrdia? Com és pot justificar aquesta mesura quan la circular relativa a aquest assumpte diu el contrari? Fets com aquests els considerem una falta de respecte; tant des del punt de vista laboral com des del punt de vista institucional. Amb accions com aquesta l’únic que s’aconsegueix és establir una barrera entre nosaltres i l’estructura de comandament i gestió de la DG de la qual ens tindríem de sentir part important. I, abocats a aquesta situació, qui ens podrà negar el gaudiment de les festes en aquells dies de gestió on hi hagi programades activitats on la nostra presencia sigui necessària?

* Més exemples; recentment, des d’una sala de reunions es decidia eliminar la funció de l’ajudant del cap i sotscap de guàrdia amb tot el que això implica tan a nivell de seguretat (nostre i dels demes usuaris de la via) com a nivell d’eficiència en la gestió.El missatge subliminal és el menysteniment de la nostra funció dins de l’estructura de la guàrdia. Podríem posar molts més exemples: el decret d’estructura, el reglament, la planificació de campanya forestal, les prioritats operatives,... Gran part de l’èxit o el fracàs del Cos de Bombers, com organització, depèn de la nostra implicació i motivació. Implicació i motivació que fins ara han anat més enllà del que és estrictament exigible però que dia a dia disminueix de forma significativa. És obvi que hem arribat fins aquí perquè en algun punt de la cadena s’ha perdut la comunicació, s’ha menyspreat el missatge. Potser encara hi som a temps, tots plegats, d’escoltar i ser escoltats; aquesta és la nostra esperança i aquesta és la seva oportunitat. En cas contrari, si ignora aquesta demanda, ens podem veure obligats a renunciar en bloc als nostres llocs de treball i retornar, com ja hem comentat abans, a l’estabilitat torn de guàrdia.

La bola de neu ja ha començat a rodar.

Atentament,


Els Sotscaps de guàrdia de la REMS
Mollet del Valles, 4 d’abril de 2014 de l’emergència.