|
A l’ atenció de Jordi Solà Gimeno, Cap de la Regió Emergències Lleida.
El col·lectiu de bombers professionals del Parc de Sort volem mostrar la disconformitat en referència a una situació que afecta directament a la qualitat del servei que donem al ciutadà i, el que encara és més important, a la seguretat personal durant les nostres intervencions i que és conseqüència directa de les peculiaritats geogràfiques del nostre àmbit d’actuació.
La situació a la qual ens referim és al mínim de 4 bombers per torn assignat al parc de Sort. Si bé aquest mínim podria semblar suficient en relació als serveis anuals del parc i a la població de la comarca, les peculiaritats intrínseques d’aquest territori abans esmentades, fan que aquest número sigui perillosament insuficient en moltes de les nostres actuacions, més encara si tenim en compte que som un parc de bombers amb vehicle especial (autoescala), que ja requereix un mínim de dos bombers.
Per a comprendre l’abast real del problema cal remarcar tres factors determinants. Primerament el fet que dins de la globalitat dels serveis anuals, hi tenen un pes específic molt important els focs d’habitatge (sobretot els de xemeneia i coberta, que degut a les peculiaritats constructives del territori solen acabar afectant tot l’edifici) i els accidents de trànsit (sobretot durant l’estiu que la població augmenta exponencialment). De ben segur estarem d’acord que en ambdós tipus de servei la quantitat de bombers és important, especialment en el primer.
El segon factor determinant, ja esmentat de passada en el paràgraf anterior, és la població flotant del territori. Com és sabut, el Pallars Sobirà és una comarca molt turística, i el cens poblacional no reflecteix l’augment desmesurat de visitants que esdevé durant tot l’estiu, Setmana Santa, temporada d’esquí, temporada d’esports de riu, ponts i caps de setmana en general. Cal esmentar també la temporada de bolets i els serveis de recerca que aquesta genera.
El tercer factor i, de fet, el més determinant, és la distància considerable a la que tenim el parc professional d’ajuda més proper, concretament els parcs de Tremp i la Seu d’Urgell, que segons el Comunicat Intern Núm. 87 de la RELL de 21/04/2016 sobre Temps de desplaçament entre parcs de bombers, es troben a 1 hora del Parc de Sort, i el següent ni més ni menys que a 1 hora 45 minuts! . Aquest fet comporta que haguem de fer front a la primera intervenció del sinistre sense comptar amb cap ajuda professional durant molta estona. Sabem que també tenim el recolzament de diferents parcs de bombers voluntaris, però ens estaríem enganyant si equiparéssim la seva ajuda amb la d'un parc de bombers professional. Val a dir que lloem la dedicació, predisposició i coneixements de molts d'ells però també és cert que aquesta dinàmica de funcionament genera moltes mancances, tant a nivell de localització durant certs dies o hores, com a nivell de resposta en sinistres de certa complexitat i compromís, com ara els focs de coberta o focs d’habitatge en general. Precisament en aquests sinistres és quan és indispensable ésser 5 bombers, 3 a l'autobomba de primera sortida i 2 a l'autoescala. En aquest sentit podem referenciar diversos focs d’habitatge d'aquest hivern on el fet de ser 4 bombers per a dos vehicles (autobomba i autoescala) ha posat en perill la nostra actuació. No cal ni tan sols argumentar la evidència de la necessitat de ser, com a mínim, dos bombers a l’autoescala i tres a l’autobomba (conductor i binomi d’atac), més encara si recordem que tenim els parc professionals d’ajuda més propers a 1 hora del nostre parc. I això sense mencionar que som el Parc de Bombers professional que cobrim més territori i que a la nostra comarca tenim nuclis habitats on tardem més d’una hora en arribar i, per tant, el segon parc professional en ajuda tarda més de dos hores. Són temps d’actuació que converteixen els habitants d’aquests pobles en ciutadans de segona, que ens han de fer reflexionar molt i que donen encara més força i més sentit a la nostra demanda.
En la mateixa línia de tot l’exposat anteriorment hi ha una altra demanda que també segueix el mateix fil argumental i és la mancança de comanaments. Sabem que aquest és un problema compartit amb molts parcs de Bombers de la Generalitat, però les particularitats ja esmentades aguditzen i emfatitzen encara més aquesta mancança, fet que es tradueix massa a sovint en la inexistència de comanaments durant la primera hora (o a vegades més!) en molts dels sinistres on se’n requereix com a mínim un. I no només per sentit comú, sinó també per normativa, doncs recordem tot el gruix d’instruccions operatives i comunicats que incideixen en la obligada presència d’un comanament en moltes intervencions. A gran part de Catalunya aquesta falta de comanaments es pot atenuar de manera prou efectiva amb un model de teranyina que probablement funciona correctament en altres regions del territori, però volem reiterar, una vegada més, que aquest model no és aplicable en el nostre. Així doncs, per poder garantir un comanament en totes les intervencions demanem que al parc de bombers de Sort hi hagi dos caporals per torn, ja que és l’única manera d’assegurar-ne almenys un durant la primera hora del sinistre.
Com ja apuntàvem a l’inici d’aquest escrit, tots aquest factors incideixen en la qualitat del servei que donem al ciutadà però, sobretot, incideixen directament en la nostra seguretat personal durant les intervencions, i és per això que volem deixar constància escrita de la nostra queixa i que aquesta serveixi per a que mai haguem de lamentar un accident directament derivat de la mancança de personal en un sinistre.
Resoldre aquesta situació és tan senzill com passar el mínim del Parc de Sort de 4 bombers a 5 i doblar el número de caporals. Aquesta és la solució i no creiem que n’hi hagi una altra, però també som conscients que la mancança de personal al Cos de Bombers de la Generalitat és una realitat endèmica que arrosseguem durant ja fa masses anys i, ara per ara, no percebem que a curt termini s’arribi a pal·liar aquesta situació que, d’altra banda, és també extensible a gran part de l’administració pública. És per això que, malgrat insistir en que la única solució real i per la qual seguirem lluitant seria pujar el mínim a 5, demanem que, si més no, les guàrdies que som 5 bombers de torn és respecti aquest equip de treball i no s’enviï a cap membre del torn a cobrir mínims d’altres parcs.
Creiem que aquest objectiu és plenament assumible per la Regió d’Emergència de Lleida i per la Direcció General i que aquest gest denotaria una millor comprensió de les particularitats geogràfiques del nostre territori i una voluntat real per a intentar arreglar un problema que, sense cap mena de dubte, es traduiria en una millora de la qualitat del servei que oferim a la societat i una millora indiscutible de la nostra seguretat durant les intervencions de més compromís.
Tot esperant resposta, atentament,
Parc de Bombers de Sort.
Sort, 17 de Maig de 2016.
|
Add to Bookmarks
Suscriure's a aquest Tema
23/05/16, 17:48
Escrit demanda del parc de Sort
Thanks
Etiquetes
