user5295

L’any passat, els sindicats varen convocar una vaga a bombers. Doncs bé, vaig voler secundar-la igual que d’altres vegades he secundat altres mobilitzacions.

En algun correu electrònic informaren dels diners que podíem deixar de guanyar per cada dia que féssim vaga. En un altre correu dels sindicats s’explicava quan es podia fer vaga; Al meu entendre, segons vaig llegir, tenia dues opcions: fer vaga en dia de guàrdia normal i l’altra en el dia de la guàrdia de reforç que ens havien programat. El requisit era mantenir el mínim de la guàrdia. A parer meu, les guàrdies de reforç no estaven afectades pels mínims ja que també s’omplien amb personal sobrant de les guàrdies. Així, vaig decidir fer vaga un dia de reforç d’estiu amb horari de 11:00 a 21:00 i que em tocava fer de conductor.

Dies abans de fer la vaga n’havia parlat amb diversos companys del parc i ningú estava al cas dels detalls del decret de vaga.

Dos dies abans de fer la vaga vaig comunicar al meu cap de parc la meva intenció de fer vaga. Em va comentar que fent-ne perdria diners del jornal i la meva resposta va ser que estava disposat a perdre’ls. Al cap d’un parell d’hores em torna a insistir en el tema i li vaig tornar a contestat que estava disposat a que em restessin els diners del sou.

El dia que vaig fer la vaga, quan els meus companys varen donar l’entrada de personal, varen comunicar que jo feia vaga. Ningú em va fer saber que estigués fent res mal fet.

Al cap de dos dies vaig entrar de guàrdia al meu torn i no vaig tenir notícies de cap mena. A la següent guàrdia, el cap de parc em va comentar que li havien demanat un informe sobre el meu dia de vaga. Vaig trucar a personal i em varen dir que era un fet rutinari i que no em preocupés.
Al cap d’uns dies vaig rebre una notificació on se m’informava que se m’havia obert un expedient per deixar una guàrdia sota mínims i que això està considerat una falta molt greu amb possible sanció d’un a sis anys de feina i sou. Ràpidament vaig trucar a un delegat sindical amb qui tinc confiança, li vaig exposar el tema i em va demanar una còpia de la notificació. Em va comentar que m’haurien d’haver informat personalment del decret de vaga. Jo no havia llegit el decret igual que ningú del meu parc. També em va dir que enviaria els documents al sindicat per esbrinar quines opcions tenia. Al cap d’una estona em va trucar i em va preguntar si estic sindicat. Li contesto que no. Davant d’això, el seu consell va ser que em busqués un advocat.

user5295

De seguida vaig contactar amb un advocat, que em va demanar la còpia de la notificació i, igual que el company del sindicat, m’explica que m’haurien d’haver informat personalment del decret de vaga. També em diu que no soc culpable de res, que jo ja havia informat de la meva intenció i que ningú m’havia posat cap impediment.

Passats uns dies ens envien, al cap de parc i a mi, una citació per anar a fer una declaració davant la instructora del cas. Ell explica que, d’haver sabut que estava infringint una llei, m’ho hauria dit i que els fets varen passar tal com ho estic explicant. Jo vaig declarar el mateix. La instructora em va dir que semblava que no hi havia vist cap mala intenció i que intentaria que la sanció fos la mínima possible.

El meu advocat va presentar unes al•legacions perquè el meu expedient sancionador no prosperés i la instructora, amb tota la bona fe del mon, ho va rebutjar.

Al cap de sis mesos es va presentar el Cap de Regió amb una proposta de sanció d’un mes i si no feia més al•legacions podria fins i tot ser menor. Em diu que en tot moment va interferir a favor meu i li vaig recriminar que, en sis mesos, aquesta era la primera vegada que venia a parlar amb mi donant-me a entendre que encara li hauria de donar les gràcies. Em va respondre que ell no tenia cap obligació de fer res.

D’acord amb el meu advocat varem acordar no presentar al•legacions ja que, anar a judici, em suposaria més despeses que beneficis, encara que no tingués cap culpa.

Al final m’han caigut vint dies!

Ara voldria fer una reflexió sobre les persones que han intervingut en aquesta història. Començaré pel sindicat: encara que només em vaig dirigir a un crec que els altres m’haguessin dit el mateix. Penso que si bé normativament i legal s’han comportat correctament, sincerament, èticament em deixen molt que desitjar! Quan algú es mobilitza i actua en resposta a una crida feta per ells i, per fer-ho, té problemes no se’l pot deixar després amb el cul a l’aire! Senzillament, m’han decebut molt i molt.

Sobre els meus superiors: el meu cap de parc ha estat qui, com a mínim, ni s’ha tret culpa ni s’ha posat medalles però la resta, sabent el que estava passant encara es presenten com si fossin els meus salvadors... S’ha de tenir vergonya! No ens tenen cap respecte ni consideració!

En fi, un gran desengany ... pertànyer al col•lectiu més ben valorat per la societat i el pitjor valorat per l’administració.

Creia que amb 30 anys de servei ho havia vist tot però veig que encara em poden sorprendre, per pitjor !

user59

Crec fermament que l'esperit solidari de la caixa de resistència ha de fer front a aquesta situació.

Si ningú té cap inconvenient iniciaré el contacte amb Paco Cejudo i en una setmana ingressaré al seu compte la diferència entre la sanció i el descompte real per un dia de vaga

Les adhesions o oposicions els feu aquí

user1401

Totalment d'acord amb tu David. Um cop contrastada la info.

user269

El meu suport total....i la caixa de resistència està per aquests casos.

Jo no vaig fer vaga ni vaig llegir el famós decret de vaga, però al meu parc que algú en va fer, ja es deia que a les guàrdies d'estiu no es podia fer vaga perquè es considerava que s'estava a mínims..evidentment sota interpretació de la DG.

Ara bé, aquest tipus de sanció és injustificable i hauriem de fer-ne difussió respectant les teves daded personals si vols..

Al meu parc han expedientat a dos comanaments (cartes de renyà) i la veritat és que tan les formes com el fons són més que questionables des del meu punt de vista

user5021

per aixo es va crear la caixa.

No vol dir aixó que no haguem d´anar amb cura quan ens plantejem una determinada acció.

la caixa amplia la confiança en anar plegats i fonamenta la nostra organització.

user5295

Hola, gracies per els comentaris de solidaritat i les accions per ajudar-me en aquesta situació tan anormal per mi.
A part dels meus companys de parc, que també han creat una caixa de resistència per aquest cas i els meus companys de torn, que han proposat deixar-me les guardies extra fins arribar a recuperar el perdut,es la primera vegada en un any que em sento recolzat. Gracies de veritat.