user5145

Hola a tothom, voldria fer una petita reflexió sobre aquest delicat tema de no fer hores i MD.

Valorar si ha estat o no una mesura valida no crec que sigui rellevant en aquest moment, perquè això sempre depèn de el que hem viscut al nostre entorn ,el que ens han explicat i el nostre judici que mai es objectiu, i a mes a mes no ha estat una mesura seguida per tot el col·lectiu ( no sabem que hauria passat de tenir un seguiment total i no sabem que pesarà en el futur en cas de continua així ).

Per tot això no crec que sigui un argument a valorar en el moment de decidir. Si en canvi hi han arguments a valorar en relació al nostre entorn:

A)Fer hores impedeix l’entrada de nous bombers. La tasa del atur juvenil es del 56.5% ( el Pais) i això ens afecta mes directament del que veiem.( no vivim en una bombolla).En el tema de l’atur ja superem a Grècia (per molt poc) i en altres temes els anem seguint de ben a prop. L’atur es una lacra per la societat i l’estat, i això no ho dic jo, “ho diuen els que en saben”. Segur que molts bombers han pensat que aquesta seria una bona feina pels seus fills.
B) En la proposta de la direcció es reconeix el problema de falta de personal i el volen resoldre fen-nos acceptar el compromís per fer hores obligatòries i semblar que a un preu mes econòmic que la md. Així jo entenc que “ si fem hores resolem un problema que ells reconeixen” a la seva proposta.
C) La tendència del preu de les hores va a la baixa (ara tot es previsible o M0, M1 etc) i en la proposta es veu la intenció de rebaixa despeses, així que des de un punt de vista purament econòmic fer hores es acceptar una reducció salarial que podria anar a pitjor.
D) Em temo que tornar a fer hores pot significar que les mobilitzacions encara quedin mes diluïdes i la direcció podrà imposar les condicions que vulguin.
Finalment com a estratègia no hi un gran risc en continuar sense fer hores mentre durin les negociacions, si en canvi podem perdre el profit que aquesta mesura ens pugui donar durant aquest període.
Des de aquí valdria convidar als que encara fan hores a la següent reflexió: dependre de aquests ingressos te molts perills ja que no son estables i en canvi el que està clar es que el seu destí està lligat al nostre i que l’esforç pot donar resultats positius.

El que passarà si continuem no fent hores ni MD no ho ser, ni crec que ningú ho pugui saber “el futuro es un pais extraño” però si ser que si no lluitem perdrem i si lluitem podríem perdre.
Per mi això es un llarg camí de resistència dintre i fora del col·lectiu i treballant el col·lectivisme es la manera de organitzar-nos en la resistència ciutadana.
Salut a tots i gracies per aguantar aquesta xapa...

Edu..