Bàsicament, de forma molt resumida: no signar mai cap retallada laboral, no signar mai cap ERO, defensar la necessària presa de decisions democràtica i de base a les assemblees de treballadors, impulsar-les, fer-les combatives i intentar guanyar els debats amb les nostres propostes, que sempre han de tendir a dir NO a retallades de qualsevol tipus i a dir SÍ a millores de condicions de treball. La nostra funció als òrgans de representació és traslladar la voluntat política de les assemblees de treballadors. No pactem als òrgans de representació amb sindicats majoritaris (grocs), bàsicament CC.OO i UGT, sinó que traslladem els acords de les assemblees, si aquests coincideixen amb la opinió dels sindicats grocs, no hi ha problema, però hem de traslladar a aquests sindicats que les decisions són de les assemblees. Això sí, la COS entén l'assemblearisme com un binomi indestriable entre llibertat i responsabilitat, llibertat per a decidir al centre de treball però també per assumir els efectes i els camins que tries. Les persones que voten a la COS, assumeixen uns compromisos militants, entre ells que mai firmem ERO, ni prendrem decisions que creiem vagin en contra del conjunt de la classe treballadora, per tant quan es tria la COS els treballadors decideixen ja sobre aquest punt. La democràcia en el centre de treball es dinàmica i es decideix en el dia-dia, no considerem per tant, vàlids ni democràtics ni representatius els “referèndums-caníbal”, fets de manera àdhoc i sorpressiva, en contextos de nul exercici previ democràtic, quan hi ha EROS i vagues, basats en la por i en bords principis de suma zero, per a refrendar polítiques en contra de la classe treballadora, fonamentats en que per salvar el teu lloc de treball has de fer fora a un altre company, o desmobilitzar sota el criteri de la por. En aquests casos la COS ha de deixar clara la seva postura, mai signarà un ERO o retallades i sempre votarà en contra.

En la mesura del possible, caldria que el màxim de comunicacions públiques internes a l'empresa i externes a través de les xarxes socials fossin redactats en la llengua catalana, més tenint en compte que tothom l'ha de conèixer i parlar per poder treballar al servei de la Generalitat de Catalunya. Novament, no és una imposició, sinó un dels principis bàsics del sindicat com a organització sindical de l'Esquerra Independentista i, per tant, la del impuls i consolidació de la llengua catalana en totes les esferes de la societat, entre elles l'esfera sindical i de participació dels treballadors.

Adrià Tejedor, Joaquim Villanueva, David Fdez y yo. 4 personas + Oriol Pintos.

En general hay entendimiento, pero quieren abrir sección y generar actividad sindical abierta al resto de funcionarios como prioridad. Esa actividad estaría ligada a los principiosde COS (Socialismo, Independentismo y Feminismo). Buscan gente dispuesta a implicarse en ello y tejer red de apoyos en base a su organización. La web de COS ha de ser independiente de BomberspelCanvi y abrir sección sindical también exige 3 solicitudes escritas como trámite. Su estructura es territorial y nosotros somos una excepcionalidad de integrarnos, por tener extensión en toda Catalunya. Ellos basan su acción en actividades de presencia sobretodo en los centros de trabajo, y del aparato de comunicación y activismo mediático no parecen estar muy avanzados. Definen sindicalismo "amarillo" el que acompaña al sistema y no se centra en las luchas colectivas (CCOO, UGT, etc.) y evitan en su organización ser una empresa de servicios (asesoría jurídica, gestión de denuncias individuales). Las cuotas parte del dinero se lo queda COS nacional, parte COS de "zona" y el resto llega a la sección. Nunca han recibido subvención por representaión lograda y se plantean aceptarla para donarla este año.
Tienen algún local, el de BCN se están mudando a las cercanías del Clot. También definen "referéndum caníbal" a los planteados con urgencia y bajo coacción de medidas de mal menor. Una dinámica de la cuál distacniarse en el sindicalismo conocido.